Martin Niemöller

Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (Lippstadt, 14 de gener de 1892 - Wiesbaden, 6 de març de 1984) va ser un pastor luterà alemany. Es va graduar com a oficial naval i durant la Primera Guerra Mundial va comandar un submarí. Després d'eixa guerra comandava el III Bataillon der Akademischen Wehr Münster que pertanyia a l'organització paramilitar del Freikorps al Ruhr i va participar en la repressió contra els comunistes. Entre 1919 i 1923 va estudiar teologia a Münster. Ja com a pastor va donar suport al principi de la política anticomunista, antisemita i alemany-nacionalista d'Adolf Hitler.

Finalment va rebutjar el nazisme el 1933 quan Hitler, en desplegament de la política totalitària d'homogenització, denominada oficialment ''Gleichschaltung'', va imposar sobre les esglésies protestants el grup dels ''Deutsche Christen'' (cristians alemanys) que van unir 28 esglésies regionals entorn d'una denominada Església Evangèlica Alemanya (''Deutsche Evangelische Kirche'' DEK), a la qual van acudir la majoria dels protestants alemanys. La DEK va imposar el «paràgraf ari» (''Arierparagraph'') que excloïa de l'església a tot creient amb avantpassats jueus.

Niemöller va fundar llavors junt amb Dietrich Bonhoeffer, l'Església Confessional (''Bekennende Kirche''), que es va oposar a la nazificació de les esglésies alemanyes. Per la seua oposició al control estatal nazi sobre les esglésies, Niemöller va ser arrestat l'1 de juliol de 1937 i condemnat el 2 de març de 1938 a set mesos de presó per un tribunal especial; com ja havia complert la condemna, a l'eixir va ser capturat per la Gestapo i va romandre retingut als camps de concentració de Sachsenhausen i Dachau, fins al 1945. Després, es va incorporar fins al final dels seus dies al moviment pacifista, va ser president del Consell Mundial d'Esglésies el 1961 i va exercir un paper important en la denúncia contra la guerra del Vietnam. El 1966 fou guardonat amb el Premi Lenin de la pau entre els pobles. Des de la dècada de 1980 és més conegut com a autor del poema «Quan els nazis vingueren pels comunistes». Proporcionat per Wikipedia